es
Книги
Jacqueline Harpman

Jo, que no he conegut els homes

Quaranta dones estan engabiades i privades d'intimitat en un soterrani, sota la vigilància externa d'un grup d'homes armats. Entre elles hi ha una jove sense nom que no recorda el passat i s'alimenta dels records que li transmeten les altres dones, nostàlgiques de la seva vida anterior.
Un dia, després del so d'una sirena misteriosa, les dones aconsegueixen sortir a l'exterior, a un món despoblat i desconegut on hauran de reinventar-se i d'enfrontar-se a un nou repte, desafiant i ple d'incògnites: la llibertat.

“Un petit miracle.”
The New York Times
Jacqueline Harpman (1929–2012) és una escriptora i psicoanalista belga d'origen jueu. La seva vida va quedar marcada de jove per la invasió nazi del país, fet que va obligar la seva família a fugir a Casablanca fins que es va acabar la Segona Guerra Mundial. Part de la família va ser deportada i va morir a Auschwitz. Després de cursar literatura francesa, va començar la carrera de medicina, però va contraure la tuberculosi i no va poder acabar els estudis. L'any 1967 es va llicenciar en psicologia i el 1980 va obtenir el títol de psicoanalista, i va exercir des d'aleshores i fins que es va morir. Va publicar la seva primera obra l'any 1958, però al cap de vuit anys va deixar d'escriure; va reprendre la carrera literària vint anys més tard i va arribar a publicar quinze novel·les, que li van reportar nombrosos premis literaris, incloent-hi el Médicis l'any 1996.
214 печатни страници
Притежател на авторското право
Bookwire
Оригинална публикация
2021
Година на публикуване
2021
преводач
Anna Casassas Figueras
Вече чели ли сте я? Какво мислите за нея?
👍👎

Цитати

  • Lizbeth Pцитираминалата година
    En aquesta novel·la Harpman diu tot el que es pot dir sobre la dignitat i la dificultat de mantenir la humanitat quan ens enfrontem al patiment.»

На лавиците

fb2epub
Плъзнете и пуснете файловете си (не повече от 5 наведнъж)