Des d'època isabelina, el món estudiantil ha intentat organitzar-se per satisfer les inquietuds intel·lectuals que hi havia més enllà de les aules i arran d'aquesta voluntat s'han produït, amb més o menys intensitat en funció dels contextos, moltíssimes activitats culturals -des de conferències a representacions teatrals, passant per debats, publicacions periòdiques… Al seu torn, l'Estudi General s'ha maldat per impulsar i estendre la cultura més enllà de l'àmbit estrictament universitari, al servei de la ciutadania, sobretot des de principis del segle XX. Aquest text fa un recorregut, des de mitjan segle XIX fins a la creació del Vicerectorat de Cultura i Esport (1985), per la història de l'activitat cultural de la Universitat de València, que, després de la docència i la recerca, constitueix la seua tercera missió, una dimensió de la vida universitària plena d'interès i encara poc coneguda.
