L’any 1640, en ple barroc, Catalunya arrossega anys de guerres, pobresa, pesta i sobre tot maltracta per part de la corona Castellana. És un any clau on la figura del Conde Duque de Olivares, intensifica i executa finalment en tot el domini de Felip IV, la visió uniformisme dels reialmes. Mestre Rifà, pintor a Sant Julià de Vilatorta, es veu immers en els esdeveniments de la Guerra dels Segadors, a partir d’un encàrrec singular. Els fantasmes d’un passat fosc, retornen amb més força que mai per a enfrontar-se plenament amb el seu present actual. Entre la història i la ficció, aquest relat narra una part de la vida de la Catalunya central en un any tant peculiar com important de 1640 per a Catalunya. L’autor, s’endinsa en fets històrics, però i sobre tot, en els costums i hàbits d’un mestre pintor, que tal vegada hagués pogut existir, en una etapa el Barroc, on per les circumstancies tant especials o bé per manca de talent, els pintors catalans, no varen aportar gairebé cap nom remarcable a l’art mundial. Vagi per endavant, com a homenatge a tots ells.
