És tan reaccionari creure que les dones no estan capacitades per a determinades feines com pensar que totes són tendres, sensibles i intuïtives. Cada dona és un individu, no és l´espècie. Amb aquestes paraules, Isabel-Clara Simó s´encara a aquestes narracions, en què predomina la diversitat. En efecte: hi trobem dones tendres i dones múrries, dones passives i dones agressives, dones fortes i dones febles, dones víctimes i dones victimàries… L´autora ha manifestat sovint que no creu en una literatura femenina i que hi ha, simplement, bona i mala literatura. I ha escrit sobre temes literaris molt diversos, i no especialment sobre l´univers femení. Tanmateix, ara ha volgut parlar de dones perquè no és cap tema tabú per a mi, tot el contrari. No n´hi ha, de temes tabú, en literatura, ni per a homes ni per a dones. Amb una feliç recerca del llenguatge oral —que l´autora ja va treballar a La innocent— i amb l´habilitat literària que els lectors li coneixen prou i la subtilesa que la caracteritza, Isabel-Clara Simó ens presenta una deliciosa, incisiva i lacerant mirada sobre disset tipus de dona, totes diferents, perquè cada dona és individu, i cap no és espècie. D´altra banda, les magnífiques il•lustracions que acompanyen aquests contes han estat fetes per Núria Pompeia.
